Els Barris de la Serra d'en Mena de Santa Coloma de Gramenet: Fondo, Raval, Santa Rosa i Safaretjos
Història
La Serra d’en Mena s’estén entre els termes municipals de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. El creixement urbà d’ambdós municipis va provocar que aquest espai geogràfic, abans frontera natural entre els dos nuclis urbans s’hagi constituït en una zona geogràficament, sociològicament i urbanísticament homogènia.
L’actual configuració urbanística de la Serra d’en Mena és el resultat d’un procés en el qual la topografia del territori d’una banda, i la manca de planificació i especulació del sòl, motivada per les fortes pressions demogràfiques que s’iniciaren als anys 50 d’altra, han estat variables clau per l’actual explicació dels diferents espais que hom pot trobar als barris que conformen avui dia la serra d’ en Mena.
Desenvolupament Urbanístic
L’ àrea urbana o delimitació territorial del Projecte d’Intervenció integral correspon als barris de la Serra d’en Mena.
Aquest espai geogràfic delimita a través de la seva carena els termes municipals d’ambdós municipis. A la vessant nord-oest trobem, dins el terme municipal de Santa Coloma, els barris de Safaretjos, El Raval, Santa Rosa i Fondo.
Històricament, i igual que la resta de la ciutat, durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta, els barris de la Serra d’en Mena van rebre molta població nouvinguda principalment procedent del sud d’Espanya, degut a la bona situació econòmica que tenia Catalunya i a les oportunitats que els conferia aquí el mercat laboral.
Avui dia la població d’aquesta àrea està al voltant dels 40.000 habitants (segons dades del 2005) i representa un total del 32 % de la població total del municipi de Santa Coloma de Gramenet, amb una densitat de 91,03 hectàrees .
La situació geogràfica de la zona (els barris estan situats en zona muntanyosa o comunament denominada alta) i l’allau de població van provocar cert desequilibri urbanístic; aquest va venir principalment per la manca de regulació per part de les administracions, tot i que s’aplicaren ordenances d’edificació molt densificadores que provocaren la substitució d’una part del teixit parcel·lari i edificador inicial per construccions de major alçada, fondària i densitat.
La manca de regulació provocà per exemple que els ciutadans fossin ells mateixos els que es construïen la vivenda, sense control, amb materials de baixa qualitat...Les conseqüències han estat prou importants, i ens han deixat un parc d’habitatges amb deteriorament i deficiències, amb una antiguitat considerable.
L’ aïllament de la zona donat en part per la seva situació geogràfica i problemes derivats d’aquesta com la manca o debilitat de la xarxa de transport públic ens obliguen a pensar en una RENOVACIÓ O REGENERACIÓ de l’espai públic i privat.
Població
Com ja hem comentat anteriorment els barris colomencs de la zona Serra d’en Mena compten amb una població de prop de 40.000 habitants.
Seguint la tendència de la resta del municipi, d’ençà uns anys la coneguda com zona sud de Santa Coloma ha viscut una significativa pèrdua de població, tendència que s’ha vist frenada en part, per un increment en el nombre de persones nouvingudes que s’han instal·lat en aquests barris en els darrers anys; aquesta circumstància ha fet que la taxa de població immigrada extracomunitària en conjunt pels tres barris s’apropi al 20%, segons les últimes dades oficials del 2005, sent les comunitats marroquines, xineses i equatorianes les més nombroses.
Aquestes oscil·lacions atribuïbles a les diferents intensitats d’arribada d’ immigració extracomunitària han provocat canvis en la composició de la població, reflexant-se en un rejoveniment i masculinització de la piràmide poblacional.
Desenvolupament Sòcio-econòmic
Una característica comuna a tots els barris són les seves elevades taxes d’atur, amb una taxa mitjana pels barris de forma conjunta del 13,4 %, sent el barri del Fondo el que presenta una taxa més baixa.
El nivell de formació a la zona tampoc és gaire alt, per la qual cosa es pressuposa una certa correlació entre les xifres d’atur o d’ocupació i el nivell formatiu, que a la zona assenyalada tampoc és gaire positiu, ja que trobem que el 76,9% de les persones majors de 10 anys no tenen titulació de FP o Batxillerat, mentre que la xifra per Catalunya és del 65,5 %.
Participació Ciutadana
El desenvolupament de l’associacionisme en les últimes dècades ha comportat una segmentació del moviment associatiu i la seva especialització en col·lectius o activitats concretes, com per exemple, les associacions de dones, de joves, de gent gran, organitzacions segons nacionalitat d’origen, plataformes ciutadanes, etc.
Fixant-nos en la trajectòria històrica d’aquests barris, el pes que han tingut aquest tipus d’associacions en la construcció del que són avui en dia, la identificació encara de gran part de la població de l’àrea amb aquest tipus d’associacionisme ha provocat que en molts casos, les associacions de veïns continuen aglutinant un volum important dels projectes ciutadans a la zona.
La realitat actual ens mostra dos tipus de situacions en les que es troben les associacions de veïns: per una banda existeixen associacions que han perdut la seva potencialitat dinamitzadora i organitzativa, carents de projectes propis i poc representatives; d’altra banda trobem associacions, que tot i tenint en compte el declivi general d’aquest tipus d’entitats i els processos d’individualització de la societat actual, guarden prou força en la seva capacitat per incidir en el procés i en els projectes de transformació dels barris.
Tot i això les associacions de veïns del nostre municipi estan en clara desavantatge respecte de les seves veïnes de Badalona en el sentit d’incidir efectivament en l’àrea i pel que fa a l’existència d’associacions més emprenedores.