SC+

El debat sobre el futur de Can Zam

versió imprimible
Imatges del debat de Can Zam
Imatges del debat de Can Zam

Un debat ciutadà

El 29 de gener de 2003 el ple del consistori va aprovar, a proposta de l’alcalde, crear una comissió de persones expertes que, amb criteris de professionalitat i independència, aportara la seva opinió sobre el que hauria de ser Can Zam en el futur. Aquesta comissió va quedar formada per arquitectes urbanistes (Josep A. Acebillo, com a president, Manuel Ribas Piera, Borja Carreras Moysy y Benedetta Tagliabue), un socioecòleg (Ramón Folch) i un biòleg (Antonio Alarcón, que va actuar com a secretari), tots ells de reconegut prestigi.

Al llarg d’un any i mig, els experts van realitzar diverses visites sobre el terreny, van examinar diversa documentació i es van reunir amb autoritats municipals i amb representants del moviment ciutadà olomenc. El 17 de febrer de 2005 la Comissió va presentar el informe amb la següent idea principal: “Can Zam ha d’esdevenir un gran parc, amb zones verdes i equipaments diversos que es puguin utilitzar tot l’any” Que les trenta hectàrees que conformen el terreny que denominem Can Zam, entre les avingudes de la Pallaresa i de Francesc Macià, la fàbrica de cerveses DAMM i el riu Besòs, foren destinades a ús públic ha estat al llarg de més de trenta anys una de les reivindicacions més sentides per la població colomenca.

La frase “Can Zam para el pueblo” ha estat recollida per tots els consistoris democràtics des de 1979. Cadascú d’ells ha anat realitzant avanços per a que els terrenys de Can Zam, inicialment de propietat privada, foren passant al domini públic. Així, al maig de 1981, l’Audiència Provincial de Barcelona va qualificar els terrenys com a zona no edificable. I al juny de 1992, l’ajuntament va aconseguir que la Mancomunitat de Municipis comprara 25 hectàrees de sòl. Inclús a l’actualitat, s’estan portant a terme les darreres expropiacions d’habitatges que formaven part del petit barri del Pilar. Ha estat un procés llarg i que ha necessitat, pel seu cost elevat, ajuda financera d’altres administracions. I al llarg dels anys s’han produït novetats que han obligat a modificar els plantejaments inicials sobre què hauria de ser Can Zam en el futur, com per exemple la creació del parc fluvial del Besòs, la construcció del parc Europa en la seva proximitat i el projecte d’una nova línia de transport de metro (L9), el inici del tram i les cotxeres dels trens en part del seu subsòl.

La Comissió d’Experts ressalta al seu dictamen que Santa Coloma de Gramenet  “te un manifest dèficit en verd urbà de proximitat”. Senyala que el disseny de Can Zam s’ha de realitzar tenint en compte aquesta carència general i, a més, la seva ubicació a l’àmbit metropolità: tocant al parc fluvial del Besòs, a prop del nus de la Trinitat i accessible a curt termini a través d’una nova línia de metro.

Els experts constaten també “la gran potencialitat del sector de Can Zam per a satisfer les aspiracions dels colomencs en matèria de zones verdes i d’escampament”, però també, diuen, “per a contribuir a solucionar alguns altres dèficits”. Igualment, fan notar que les àrees de Can Peixauet, de la fàbrica DAMM i de Torribera “poden permetre interessants reconversions en el futur”.

En resum la Comissió d’Experts basa la seva proposta sobre el futur de Can Zam en tres principis fonamentals:

  • Manteniment i increment, mai reducció, de la superfície verda contemplada al actual Pla General Metropolità.
  • Increment del verd de proximitat a les zones més denses del nucli urbà.
  • Consolidar Can Zam com a àrea de parc urbà, d’equipaments i altres usos compatibles, sense perdre la visió global de la ciutat.

Informar, comunicar i proposar

Santa Coloma de Gramenet ha engegat un procés de revisió del planejament de Can Zam que suposa, per la seva mportància i complexitat, un gran repte per a la ciutat. El procés participatiu que s’inicia l’any 2005 té passat, present i futur. Els seus objectius principals són informar de que Can Zam es mou i fer-ne partícip a la ciutadania, enriquir la presa de decisions i dotar d’una major força als resultats, el futur Can Zam.

I FASE

El procés participatiu ha tingut tres línies principals de treball:

  • Difondre l’estat actual del parc, el Dictamen de la Comissió d’experts de futur, la importància de la implicació col·lectiva i el procés participatiu.
  • Consulta sobre el futur de Can Zam amb un grups de ciutadans i ciutadanes aleatòriament escollits.
  • Consulta sobre el futur de Can Zam amb el Consell General de Ciutat.

II FASE

El conjunt dels dictàmens, propostes i recomanacions, més els estudis sobre circulació, habitatge i equipaments ha produït suficient material per fonamentar l’esborrany del Nou Planejament de Can Zam. Utilitzant la mateixa metodologia que a la I Fase es produiran dos moments clau:

  1. La informació. Consistirà en dues sessions informatives, al Consell General de Ciutat i al Grup Aleatori de Consulta, en les que es presentarà la proposta dels tècnics municipals, les propostes ciutadanes i l’opinió dels Grups Municipals, sobre el Nou Planejament de Can Zam.
  2. El debat. Consell General de Ciutat i Grup Aleatori de Consulta. Les dues sessions de debat es portaran a terme amb tallers dinamitzats per una empresa consultora per tal d’arribar al màxim nivell de consens possible i elaborar el informe de recomanacions.

Igual que a la primera fase es preveu la possibilitat de fer reunions amb aquelles entitats de la ciutat o amb els afectats expropiats del sector de Can Zam sempre i quan es sol·liciti expressament.

III FASE

La tercera i darrera fase consisteix en:

  1. Sessió de devolució al Consell General de Ciutat i Grup Aleatori de Consulta
  2. Aprovació inicial per part del Ple Municipal del Nou Planejament de Can Zam:
    1. Publicitat
    2. Al·legacions
  3. Aprovació definitiva i comunicació pública del Nou Planejament
Compartir Compartir