Sostenibilitat, creixement sostenible, ser sostenible... són termes i expressions que ja fa temps que sentim als mitjans de comunicació, i als responsables polítics i d’organitzacions ambientalistes. Però moltes vegades, nosaltres, com ciutadanes i ciutadans, no acabem de fer nostre el paper que hi juguem; són idees dels ecologistes o estratègies dels polítics. Però independent de les raons d’uns i altres, del que es tracta finalment és de si prenem la iniciativa com a actors actius de la nostra societat, canviant els nostres hàbits de consum, o si preferim deixar-nos portar per la comoditat i pensar que això és “cosa d’ells”.
Està en joc la continuïtat de molts recursos naturals no renovables i la salut, la nostra i la del planeta.
» Què és la sostenibilitat?
» Què és el desenvolupament sostenible?
» Què és el consum sostenible?
» Què és una societat sostenible?
» Principals esdeveniments sobre sostenibilitat global i local.
Durant la dècada dels anys 80 va anar prenent força la idea que el ritme d'utilització dels recursos no renovables del planeta estava creixent sense control. En aquest context, l'any 1987 la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides publica l'informe "El Nostre Futur Comú" (conegut com Informe Brundtland) on identifica la unió del Medi Ambient i del desenvolupament com el problema central que caldrà abordar en les properes dècades.
Segons aquest Informe, la sostenibilitat és "satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures".
Cal tenir en compte la triple dimensió, ambiental, social i econòmica d’aquest concepte.
Al principi
L’informe Brundtland va definir el desenvolupament sostenible com el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves (Informe Brundtland, El nostre futur comú, 1987).
Segons l’Estratègia per a la Conservació del Planeta, Tinguem cura de la Terra, el desenvolupament sostenible significa millorar la qualitat i, alhora, preservar els ecosistemes (Estratègia per a la Conservació del Planeta, Tinguem cura de la Terra, 1990).
El pensament del desenvolupament sostenible es pot resumir en 6 principis:
- La capacitat del planeta imposa límits a moltes activitats humanes i obliga a una reducció del consum de recursos.
- Els humans tenim el deure moral d’evitar comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves necessitats.
- La qualitat de vida de les persones té dimensions socials, culturals, ètiques i espirituals, no només econòmiques.
- La riquesa, les oportunitats i les responsabilitats s’han de compartir per a construir una societat més equitativa.
- Davant del risc de produir un impacte ambiental sobre els ecosistemes, s’ha d’aplicar el principi de precaució i actuar amb prudència.
- Per a resoldre un problema social, ambiental o econòmic cal que tots els factors que afecten el problema s’integrin a la solució, d’acord amb el pensament holístic del desenvolupament sostenible.
Al principi
Sota el concepte “Consum Sostenible” s’entén la pràctica comercial que cerca solucions viables als desequilibris socials i ambientals, a través d’un comportament més responsable per part de tots. El consum sostenible és una eina essencial del desenvolupament sostenible.
Al principi
D’altra banda es considera que una societat és sostenible si:
- utilitza els recursos naturals de manera racional.
- desenvolupa recursos renovables per substituir aquells que són limitats i no renovables.
- regula l’emissió de contaminants de manera que no sobrepassin la capacitat d’absorció del medi ambient.
Al principi
