La paraula a Santa Coloma de Gramenet ha crescut sempre a l’ombra del tòpic, rere el teló de la imatge de la Santa Coloma ciutat dormitori. Però ja des de la vinculació de Josep Maria de Sagarra amb la ciutat, passant per la narrativa de Josep Sol, a través dels anys han anat sorgint unes veus literàries de qualitat a la ciutat. Actualment, la Santa Coloma autèntica ha guanyat la batalla al tòpic.
L’eclosió de la veu poètica de Màrius Sampere, un autor fortament vinculat a la ciutat, a finals dels anys seixanta, genera una saga moderna de poetes que se’n senten deutors. Així ho han manifestat escriptors de la talla de Vicenç Llorca, Rodolfo del Hoyo, Jordi Valls o Joan de la Vega, i joves talents com Itmar Conesa.
Tenim una ciutat plena de vida on aquestes veus pròpies s’han multiplicat fins al punt de considerar l’existència d’una “escola colomenca” fonamentada més en uns vincles de convivència i afinitat que en uns manifestos fundacionals o uns corrents estètics compartits.
En la formació espontània i progressiva d’aquest sentiment d’escola hi ha jugat un paper fonamental la creació, l’any 1996, de l’Associació Colomenca de Literatura (Acolite), que ha agrupat bona part dels autors de la ciutat i ha aconseguit mantenir un important caliu literari. Si veus com les de Pedro Cano, Mateo Rello, Ruben Pla o José Luis Cabeza, i dels ja esmentats Vicenç Llorca, Rodolfo del Hoyo, Jordi Valls, Joan de la Vega i Itmar Conesa han consolidat un ferm panorama poètic colomenc, mans com les de Manel Zabala, Jordi Varela, Salva Redón, Joan Tudela, han establert un atractiu aparador de creació narrativa.
No hem d’oblidar, tanmateix, les escriptores i escriptors de llibres de no ficció. Destaquen, en aquest sentit: Sonsoles Fuentes, Lídia Guinart, Carmen Salas, Eva Moreno, Ester Borrell, Juan Carlos Ruiz, Josep Ramón Aragó, Jaume P. Sayrach i Joan Vicente entre d’altres.
