La matèria té un paper rellevant en l’obra de Joan Miró, especialment en la seva obra escultòrica. Aquest interès, que s’evidencia en els seus primers objectes i en les escultures modelades, pren protagonisme en l’obra escultòrica dels anys seixanta i setanta.
Les vint-i-cinc escultures que conformen l’exposició pertanyen a aquest període i ens mostren com Miró trasllada el seu univers pictòric a l’escultura a través de l’acoblament d’objectes trobats. Aquests objectes, procedents de la natura (pedres, branques, ossos, carabasses...), de fabricació industrial (llaunes, joguines, plats, ampolles de plàstic...) o manufacturats (croissants, culleres, cistells...), que Miró col·lecciona en el seu taller, són el punt de partida per a la creació del que ell anomena monstres vivents. Com si treballés un collage, extreu aquests objectes senzills de la realitat i els combina i acobla per donar vida a nous éssers.
