Fa anys que les fotografies d’Humberto Rivas (Premi Nacional de Fotografia 1998) amaguen, en la llum i els contrallums, l’ombra del temps. El temps que habita en els espais buits, el que deixa senyals del seu pas continu i irremeiable, el temps a l’espera d’una acció que el delati.
“Huellas” pren com a fil conductor les empremtes del temps transcorregut des de la Guerra Civil en rostres de persones que la van viure, en murs que van refugiar o, per contra, que van ser còmplices involuntaris d'afusellaments i morts. Belchite, Corbera d’Ebre i Figueres són alguns d'aquests escenaris de la Guerra que han estat miraculosament oblidats, abandonats al temps, i que constitueixen amb la seva sola presència un monument a la memòria del que vam ser i del que encara avui som. El paral·lelisme entre rostres i parets és evident, i és que la petjada del temps no distingeix persones de paisatges.
