Les emissions de monòxid i diòxid de carboni, òxids de nitrogen, diòxid de sofre, plom, metà, compostos orgànics volàtils, hidrocarburs i partícules minerals en suspensió dels tubs d’escapament generen la major part de la contaminació atmosfèrica urbana així com de gasos d’efecte hivernacle. A Catalunya, el sector del transport és el consumidor més important d’Energia final, amb gairebé un 40% del total.
Altres aspectes a tenir en compte són el consum de recursos energètics no renovables – els combustibles fòssils -, l’impacte sobre el territori per la construcció i ampliació de les vies, els residus, la contaminació deguda al soroll així com també els accidents de trànsit.
Les conseqüències pel medi ambient i la ciutadania són diferents en funció de cada impacte. Les emissions de gasos com CO2 o altres gasos amb efecte hivernacle (GEI) són responsables del canvi climàtic, mentre que les d’òxids de sofre i nitrogen originen la pluja àcida. Al mateix temps la contaminació atmosfèrica a les ciutats afecta la nostra salut, principalment la dels més sensibles: els nadons, la gent gran i les persones amb malalties respiratòries.
Per altra banda, la contaminació acústica és un dels principals factors de pèrdua de qualitat de vida a la ciutat i està relacionada amb moltes afectacions: malalties cardiovasculars, pèrdua d’oïda, alteracions del sistema nerviós (estrès, irritabilitat, tensió...), fatiga ....
A nivell territorial les infrastructures de transport afecten de formes diverses el territori: a més de la mateixa destrucció d’espais naturals les connexions existents entre elles poden quedar molt malmeses. Això reverteix en una pèrdua de qualitat dels ecosistemes propers que es van degradant progressivament.
Al principi